CATALUNYA. Regions amb poder legislatiu (REGLEG)
Resultats de la Conferència de presidents de REGLEG: Brussel·les, 4 i 5 de desembre
Els dies 4 i 5 de desembre es va celebrar a Brussel·les la novena
Conferència de Presidents de les Regions amb poder legislatiu (REGLEG).
REGLEG neix com a fruit de dues iniciatives paral·leles que van
confluir el 2001. Per una banda, el novembre del 2000, la Generalitat
de Catalunya i el Consell d’Europa van organitzar a Barcelona una
reunió de Presidents de diverses regions europees amb poders
legislatius. Per altra banda, a iniciativa de la regió de Flandes
(Bèlgica) es van mobilitzar set regions amb poder legislatiu
(Catalunya, Baviera, Salzburg, Nordrhein-Westfàlia, Escòcia, Flandes i
Valònia),
per tal de defensar conjuntament les seves reivindicacions en el debat
sobre el futur d’Europa, mitjançant una Declaració política conjunta
presentada el 28 de maig del 2001 al Sr. Guy Verhofstadt, primer
ministre belga i aleshores president de torn de la UE. Més endavant, es
va decidir unir aquestes dues iniciatives en una de sola, REGLEG, a
partir de la Conferència de Presidents que va tenir lloc a Liège, l’any
2001. Integren la xarxa 73 regions de la UE amb
poder legislatiu, que formen part de 8 dels estats membres de la UE-27:
Alemanya (16), Àustria (9), Bèlgica (5, regions i comunitats
lingüístiques), Espanya (17), Finlàndia (1), Itàlia (20), Portugal (2)
i Regne Unit (3).
Amb la novena Conferència de Presidents de REGLEG es va posa fi a la presidència de Flandes.
Recordem que l'anterior presidència de REGLEG havia estat de Catalunya
i que ara serà assumida per Piemont. Com a cloenda de la Presidència
flamenca, es va aprovar la Declaració de Brussel·les que està
estructurada en tres grans apartats, que giren entorn a l’idea central
de que els presidents de REGLEG donen suport al Tractat de Lisboa i
preveuen reforçar la seva cooperació en els afers europeus.
En la primera part els presidents reclamen una solució a la ratificació
del Tractat de Lisboa que resolgui les preocupacions dels ciutadans
irlandesos i que garanteixi un marc institucional millorat per a la
Unió Europea i les seves regions amb poder legislatiu.
Malgrat que destaquen els avenços assolits per les Regions amb Poder
Legislatiu en aquest Tractat (i que ja es van recollir a la Declaració
de Barcelona), es recorden les reivindicacions històriques de REGLEG
que encara no s’han assolit, com ara:
- El dret d'accés directe al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en defensa dels seus drets i prerrogatives.
- L'establiment del Comitè de les Regions com una institució de ple dret de la Unió.
- Una disposició perquè els estats membres puguin designar les regions
com a «Regions ssociades a la Unió», gaudint de drets específics a
escala europea, ja que aquestes egions tenen competències exclusives i
competències compartides amb els estats embres.
- Garanties respecte a un ús més estès de les llengües cooficials de
les regions amb poder egislatiu en les institucions europees, tenint en
compte que la càrrega financera per a es esmentades disposicions
recaurà sobre l'autoritat que ho sol·liciti.
En la segona part de la Declaració, i continuant amb la decisió presa a
Barcelona el novembre e 2008, els presidents es comprometen a treballar
progressivament en les polítiques europees 'interès comú i també en el
debat sobre la reforma de les institucions europees.
Finalment en la tercera part, es fa referència a la crisi econòmica i
financera i les conseqüències ue tindrà la mateixa en el decurs de
2009. En aquest sentit, els presidents prenen nota del Pla uropeu de
Recuperació Econòmica presentat per la Comissió i ofereixen el seu
suport i les eves propostes per adreçar els problemes concrets de la
ciutadania i de les empreses
europees per mitjà de la cooperació mútua.
Per finalitzar, la Declaració inclou el llistat de les prioritats i temes que centraran l’agenda de
2009 de les Regions amb Poder Legislatiu, durant la Presidència de Piemont:
- Afrontar els reptes derivats de la crisi econòmica i financera.
- Comunicar Europa al ciutadà en l'àmbit de les regions amb poder legislatiu,
especialment en els preparatius per a les eleccions al Parlament Europeu.
- Implementació del Tractat de Lisboa: per exemple, accés del Comitè de les Regions al Tribunal de Justícia de les CE.
- Informar les institucions europees i els ciutadans sobre el paper i les responsabilitats de es regions amb poder legislatiu.
- Contribuir al grup de reflexió «Horitzó 2020-2030» sobre el futur de la UE, presidit per Felipe González.
- Valoració del concepte «Regions Associades a la Unió».
- El futur de la política de cohesió i el Llibre Verd sobre cohesió territorial.
- Les polítiques de canvi climàtic i energia amb vista a una estratègia de
desenvolupament sostenible.
- Reflexió sobre el seguiment de l'Estratègia de Lisboa després de 2010.
- El seguiment de la consulta sobre la revisió del pressupost de la UE
i el pròxim marc financer que haurà de proposar la Comissió.
