Tot
i que al nostre país pugui semblar un acte extraordinari, a d’altres
països europeus és normal els actes de desgreuge pels desastres
realitzats pels respectius estats en moments que eren governats per
règims autoritaris. És en aquesta línia que els cònsols d'Alemanya i
França a Barcelona, Christine Gläser i Pascal Brice, respectivament,
participaran el 29 de setembre en un acte al Palau de la Generalitat de
desgreuge al qui va ser president de Catalunya, Lluís Companys, qui va
ser lliurat durant la Segona Guerra Mundial per les tropes alemanyes i
les autoritats col·laboracionistes franceses al règim de Franco l’any
1940 sense respectar el dret internacional d’extradicions.

L’acte
–realitzat a iniciativa de la Comissió per la Dignitat- ha estat
apadrinat pel vicepresident del govern Josep-Lluís Carod-Rovira, doncs
el president José Montilla no hi podrà assistir. Tot i ser una acció
simbòlica i senzilla serà el primer cop que la figura del President
màrtir rebrà un reconeixement diplomàtic internacional i contrasta amb
l’actitud de l’Estat espanyol que encara no ha anul·lat el judici
sumaríssim pel que va ser condemnat a mort tot i les promeses que Maria
Teresa Fernández de la Vega va fer al fossar de Santa Elena de Montjuïc
el 15 d'octubre del 2004.

L’acte serà el proper 29 de setembre
i compta amb el suport de personalitats com els expresidents del
Parlament de Catalunya Heribert Barrera i Joan Rigol; els historiadors
Josep Fontana, Hilari Raguer, Ferran Mascarell i Agustí Alcoberro,
director del Museu d'Història de Catalunya; el director de l'Institut
Ramon Llull, Josep Bargalló; l'exdeportada del camp nazi de Ravensbrück
Neus Català i el metge Moisès Broggi; els escriptors Isabel-Clara Simó
i Jordi Coca; els pensadors Arcadi Oliveres i Josep M. Terricabras; els
actors Joel Joan i Jordi Dauder; i el secretari general de la UGT,
Josep M. Álvarez.