l català xitxarel·lo - Del ‘collons’ al ‘joder’: Pujol i Monzó denuncien que el català s’està empobrint al carrer i als mitjans
http://avui.cat - Ult. Act. 22.01.2009 - 22:47 hs
Xitxarel·los o gilipollas? El cas és que hi ha molts
catalans que de seguida es passen al castellà. I que així es va
empobrint la llengua, i de retruc la literatura, i que si no vigilem
ens carregarem el país tal com l’hem conegut durant alguns segles, amb
alguns alts i baixos, esclar, però vaja... Això és del que ahir van
explicar davant la premsa Jordi Pujol i Quim Monzó, en un distès
esmorzar al Majestic. Sí, collons, o joder, l’hotel aquell
del pacte amb un senyor molt castellà que ens feia la gara-gara, o ens
donava coba, dient que parlava català en la intimitat.
Jordi Pujol i Quim Monzó denuncien l'empobriment de la cultura i la llengua
Bé, Pujol
i Monzó parlaven d’això i més o menys coincidien. Però l’un,
l’Honorable i incombustible, ho feia mirant “d’aixecar la moral de la
gent” perquè al país “també hi ha moltes coses que van bé”. I l’altre,
el de la magna tragèdia, mirant de no enganyar la mateixa gent: “Jo dic
el que veig”. I si el que veu és la decadència, doncs ens la serveix
amb unes bones dosis d’humor. Com quan explica, enmig de referències a
la “pedagogia de plastilina de Rosa Sensat”, que fa uns anys li va
arribar una carta de l’escola del seu fill en què els mestres li
demanaven la firma per no haver de treballar tantes hores, i ell va
agafar el retolador vermell, hi va anar corregint una a una totes les
faltes i els la va tornar amb un cridaner, també en vermell, “necessita
millorar”. I sense la firma. I au, a treballar.
Monzó i Pujol
s’entenen a l’hora de fer diagnosis –ep, que no anem bé!– però no a en
la manera de posar-hi remei. I no sabem quin camí és el millor, si el
monzonià de cantar-les ben clares o el pujolià de sermonejar amb
aquella gràcia. Doncs quedem-nos amb el diagnòstic: “El català s’està
convertint en un dialecte del castellà”, alerta l’escriptor. “Sí,
existeix el perill de convertir-nos en una llengua calc”, remata el
polític. “La immersió lingüística és una mentida, conec molts
professors de català que a classe parlen en castellà perquè si no els
parteixen les cames”, deixa anar Monzó. “Sí, la immersió en part està
en perill per la immigració i pel cansament de la gent a causa del
sobreesforç que han fet i fan”, matisa Pujol. “La literatura catalana
està molt bé, però el país no. I si l’escriptor es queda sense el seu
grup lingüístic de referència passa a ser una peculiaritat ètnica”, diu
l’un. “El nostre món intel·lectual i mediàtic ha fallat molt, els
mitjans no han ajudat gaire al desenvolupament de la cultura catalana”,
respon l’altre... I així fins que es van esgotar els arguments i els
croissants, i el presi va fer la jugada final: “Però ara, tu, Monzó,
tens molta més responsabilitat que jo”. I Monzó, ai, es va mossegar la
llengua. Sí, la pobra llengua.
