Declaració de Sobirania i Justícia

El 18 de desembre 2008, ara farà un any i mig, vàrem donar a conèixer el Manifest de Sobirania i Justícia en defensa de la independència de Catalunya. L’iniciàvem fent un balanç de la situació del moment que estava vivint Catalunya, i no vàrem dubtar gens ni mica, en dir que la societat catalana vivia amb un profund malestar a causa de la negació permanent dels seus drets com a nació.

Els que havíem pensat que la transició era un lloc de trobada dels demòcrates i de reconciliació dels pobles de l’Estat Espanyol ens vam equivocar de ple.

La Constitució espanyola s’ha convertit en una mena de mur de contenció de les nostres aspiracions nacionals, generant el que coneixem com l’estat de les autonomies, que en trenta anys, no ha deixat de neutralitzar els fets diferencials existents.

L’estatut pactat el 30 de setembre de 2006 ha fet un recorregut de tanta vergonya i humiliació, que ha estat, el detonant de la reacció que viu avui el nostre poble, i que va explicitar, de forma contundent, en la manifestació del dia 10 de juliol a Barcelona.

Hem posat punt final a les possibilitats de la darrera Constitució Espanyola. No volem més engrunes de poder, ni tornar a la política de peix al cove, i encara menys ens calen els seus reconeixements. Hem d’anar decididament per un altre camí, i únicament ens pot anar bé, allò que depèn única i exclusivament de nosaltres, i com que volem ser un poble normal, això té nom propi, i es diu: independència.

Aconseguir-la, ens demanarà l’exercici dels nostres drets des d’una acció que ha de ser pacifica i democràtica, i el manifest de Sobirania i Justícia, era i és, una crida a l’esforç col·lectiu, cercant, més enllà dels interessos partidistes, la necessària transversalitat nacional, i com han fet tants i tants països, proclamar la independència a l’empara del dret d’autodeterminació dels pobles.

En el nostre manifest també recordàvem que la sobirania pertany únicament al poble de Catalunya, i que aquesta, no pot ser mai el reducte d’uns pocs sinó la veu majoritària de la nació. Afirmàvem categòricament que la independència de Catalunya ens és necessària i possible. La independència és necessària per raons polítiques socials i culturals, però també, dèiem en el nostre manifest, que ho és per raons de tipus econòmic. Efectivament, la recuperació dels dèficits fiscals que ara ens desapareixen any rere any per imports escandalosos, ens són imprescindibles tant per atendre les necessitats socials que tenim com per donar ales a la nostra economia, invertint-los en les infrastructures necessàries, ferrocarril d'ample europeu connectat amb els ports de Tarragona i Barcelona, pel transport de mercaderies de i cap Europa i el mon, i en fer possible que l'aeroport de Barcelona tingui vols intercontinentals connectant-lo amb les principals ciutats del món, condicions ambdues indispensables per augmentar la nostra competitivitat, com requereix avui la economia de qualsevol país avançat en l'etapa de globalització mundial que estem vivint. La independència ens ha de permetre posar fi, d’una vegada per totes, als problemes de pertinença a un Estat que ens és hostil.

Des de Sobirania i Justícia creiem i desitgem un futur que ens ha de permetre una convivència justa, digna i en peu d’igualtat amb els pobles d’Europa.

La Junta Directiva

Barcelona, 15 de juliol 2010