La secessió de Catalunya és majoritaria a Catalunya

CiU segueix a prop de la majoria absoluta davant un tripartit que no remunta
Els nacionalistes superen el 42% del vot mentre el PSC frega el seu mínim històric

Quasi el 70% rebutja la sentència i una majoria pensa que invalida l'Estatut

Els partidaris de la secessió superen per primera vegada als qui s'oposen a ella

L'avantatge electoral de CiU comença a adquirir un caràcter geològic i en aparença irreversible. L'últim sondeig de l'Institut Noxa sobre les pròximes eleccions catalanes de tardor, realitzada aquesta setmana a la calor de les reaccions a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, confirma amb escasses variacions el mateix escenari que han vingut dibuixant les enquestes de La Vanguardia des de març passat.

És a dir, l'escapada de CiU, que fa quatre mesos es va posar per primera vegada al caire de la majoria absoluta, no va constituir un episodi efímer, fruit de la gèlida atmosfera d'una nevada que llavors va paralitzar Catalunya, sinó que ha adquirit un caràcter estable. Bona prova d'això és que la tempesta política provocada en les últimes setmanes per l'error de l'Alt Tribunal pel que sembla havia consolidat fins i tot a l'alça els suports que la coalició nacionalista va registrar en el sondeig de maig (41,1%), deixant-los avui (42,1%) molt a prop dels nivells de març (43,9%).

En concret, i de confirmar-se els pronòstics de l'enquesta, CiU sumaria gairebé onze punts al seu resultat del 2006 i afegiria fins 18 escons més al seu còmput actual, amb la qual cosa se'n situaria amb prou feines dos de la majoria absoluta del Parlament. Amb 66 diputats, els nacionalistes duplicarien la xifra d'escons dels seus més immediats rivals, els socialistes, que cediria gairebé quatre punts sobre el seu resultat de les anteriors catalanes i perdria fins cinc diputats. De fet, amb una estimació de vot del 23,1% i una forquilla de 32/33 escons, el PSC fregaria ara el seu mínim històric; és a dir, els 32 diputats i una taxa electoral del 22,4% que va obtenir en els comicis de 1980.

I quant a Iniciativa, el soci que millor semblava resistir el declivi del tripartit, reflecteix una sensible caiguda en les seves expectatives. Concretament, els ecosocialistas perdrien més de dos punts i fins dos escons. En conjunt, i davant el còmput de CiU, situada a un sospir de la majoria absoluta de la Cambra catalana, les tres formacions d'esquerra no reunirien més de 55 o 56 diputats; catorze menys que ara.

Les restants formacions de l'actual Govern tripartit semblen córrer una sort similar. Esquerra, per exemple, hauria estabilitzat les seves pèrdues, però segueix a gairebé sis punts del seu resultat del 2006 i perdria avui fins vuit escons. I quant a Iniciativa, el soci que millor semblava resistir el declivi del tripartit, reflecteix en l'últim sondeig una sensible caiguda en les seves expectatives. Concretament, els ecosocialistas perdrien més de dos punts i fins dos escons. I quant a Iniciativa, el soci que millor semblava resistir el declivi del tripartit, reflecteix una sensible caiguda en les seves expectatives. Concretament, els ecosocialistas perdrien més de dos punts i fins dos escons. En conjunt, i davant el còmput de CiU, situada a un sospir de la majoria absoluta de la Cambra catalana, les tres formacions d'esquerra no reunirien més de 55 o 56 diputats; catorze menys que ara.

La resta dels grups que a dia d'avui ocupen seient en el Parlament s'enfrontarien a una destinació desigual. Pel que respecta al PP, les oscil·lacions en la seva intenció de vot són insignificants i es troba en condicions de repetir la quota electoral que fa quatre anys (alguna cosa més del 10%) i els 14 diputats que va collir llavors. Al contrari, la formació antinacionalista Ciutadans segueix per sota del fatídic llistó del 3% -mínim exigible per aconseguir representació-, pesi a la lleugera millora que ha registrat en l'últim sondeig.

Les expectatives serien encara pitjors per als grups que aspiren a entrar per primera vegada en el Parlament. Així, una candidatura independentista capitanejada per Joan Laporta tindria una estimació de vot de l'1,9%, mentre que el partit xenòfob Plataforma per Catalunya no sumaria més del 0,6% del sufragi.

Els restants indicadors del sondeig són del tot coherents amb l'horitzó electoral que dibuixa l'enquesta. Així, la percepció negativa sobre la situació política de Catalunya continua augmentant (ara la comparteix ja el 70%) i la pulsió pel canvi s'ha accentuat en les últimes setmanes fins a assolir a tres de cada quatre catalans. Només un 22% jutja innecessari un relleu al capdavant del Govern. De fet, la pròpia valoració de la gestió de l'Executiu català sofreix ara un lleuger empitjorament, que accentua l'avantatge de les opinions crítiques. I algunes dades són demolidores: només un de cada deu electors d'Iniciativa jutja bona la gestió del Govern. En canvi, un de cada quatre votants socialistes i un de cada tres d'ICV o d'Esquerra la consideren dolenta o molt dolenta.

La puntuació que els ciutadans adjudiquen als principals dirigents polítics ratifica al seu torn les expectatives electorals, ja que el líder de CiU, Artur Mas, manté pràcticament intacta la seva nota mentre que la del president Montilla cau per primera vegada per sota de l'aprovat. I en paral·lel, també la valoració de l'actuació de l'actual president de la Generalitat experimenta un cert retrocés. En concret, les opinions positives sobre la seva gestió cauen cinc punts respecte a maig i creixen en tres les negatives, que són per primera vegada més nombroses.

En canvi, la valoració del líder de l'oposició no fa més que millorar. Les opinions positiva sobre la seva actuació ja van passar del 37% al 40% entre març i maig, i ara creixen dos punts més, fins a assolir el 42% dels ciutadans. Al contrari, només un 17% dels consultats jutja negativament la seva conducta. L'avantatge de Mes s'aprecia en el fet que la taxa de votants d'Esquerra i ICV que jutja positiva la seva actuació és superior a la dels que elogien la de Montilla.

Aquest posicionament a favor del líder de CiU s'aprecia també en les preferències sobre el pròxim president. En aquest àmbit, l'avantatge de Mes sobre Montilla no fa més que accentuar-se, fins al punt que a dia d'avui supera els 27 punts (cinc més que el maig passat). I així, mentre més de la meitat dels catalans opta pel candidat de CiU, només un de cada quatre s'inclina pel del PSC.

Finalment, la clau de l'espectacular ascens de CiU continua raent en l'elevada fidelitat dels seus votants (doncs fins un 93% de qui van recolzar a la coalició nacionalista en el 2006 tornaria a fer-ho ara), al costat de les transferències de vot procedents de la resta de les formacions. Segons l'enquesta de Noxa, CiU tindria avui el suport de dos de cada deu electors socialistes o republicans i d'un de cada deu votants populars o ecosocialistas del 2006. En definitiva, un autèntic aspirador electoral