La Generalitat de Catalunya compleix aquest dissabte 650 anys. El 19 de desembre de 1359, els diputats dels tres braços de les Corts Catalanes, reunits a Cervera, decidien crear un òrgan que servís per recaptar impostos i per delimitar les funcions dels sobirans i els parlamentaris. La Diputació del General -anomenada així perquè afectava a tot el país- va néixer com un òrgan temporal que es va convertir en permanent. Als pocs anys comprava cases i terrenys al call de Barcelona i s'afiançava en el que ara és el Palau de la Generalitat. Aquest dissabte, un acte solemne al Palau ha commemorat el naixement de la institució. Ha estat un acte ple de

significat, convertit en una reivindicació de l'autogovern. En el seu discurs el president Montilla ha reivindicat la importància de "la nació catalana i de la institució que la representa", ha assegurat que "l'autogovern ens defineix com a poble" i, en un nou toc d'atenció sobre la situació de l'Estatut, ha afirmat que "dir que Catalunya és una nació és una realitat i no un desig constitucional".

El president Montilla i l'expresident Pujol, el president del Parlament, consellers, diputats del Parlament, representants d'institucions i entitats… desenes de personalitats del món polític, jurídic i empresarial han omplert el Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat en un acte solemne. No hi ha assistit l'expresident Maragall, per la mort de la seva germana. L'acte, retransmès en directe per la XTVL, que coincideix en un moment especialment convuls en la història del país. Una vegada més la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ha estat el teló de fons d'una commemoració que s'ha convertit en una reivindicació de l'autogovern de Catalunya.

Carod: “La història no s'improvisa”

Aquesta reivindicació ha quedat clara, ja d'entrada, amb la intervenció del vicepresident Carod, que s'ha demanat “quants governs a Europa poden presumir de 650 anys d'història? Quants estats del món han tingut, com Catalunya, 128 presidents?”. Carod ha remarcat la importància del naixement de la Generalitat, “un dels governs nacionals més antics d'Europa”, i tot i que no s'ha referit obertament, ha posat damunt la taula la polèmica sobre la sentència de l'Estatut. “La història no s'improvisa i cal recordar que els estats que tenen reticències cap a la nostra condició nacional encara no existien, mentre que nosaltres ja hi erem, i érem reconeguts com a tals pels nostres veïns de l'època”. Cap membre del govern central l'escoltava, però, ja que a l'acte només han assistit personalitats de Catalunya. “Hem sobreviscut dictadures i monarquies”, ha conclòs Carod.

L'acte ha continuat amb una conferència de la doctora Maria Teresa Ferrer, de l'Institut d'Estudis Catalans, que ha explicat el context històric del naixement de la Generalitat, en un moment de constants guerres amb Castella, i ha remarcat la “revolució fiscal” que va suposar la posada en marxa del Govern català. Després de la conferència ha intervingut la Grande Chapelle, que ha interpretat peces del compositor català del segle XVII Joan Pau Pujol, ha arribat el torn del president Montilla, que en un discurs amb molts al·lusions al moment actual ha parlat d'orgull “legítim” però ha apuntat que cal distingir entre “història i mite” i ha remarcat que la institució nascuda fa 650 anys a Cervera “té poc a veure amb la Generalitat actual”.

Montilla: “L'autogovern ens defineix com a poble”

El president ha afirmat que l'autogovern “no és un accident de la història sinó una voluntat refermada, perquè forma part de l'essència que ens defineix com a poble”. “Som una nació, una nació no és una dèria, no és un caprici sinó la summa de fets i voluntats”, ha dit Montilla, per qui “no volem reivindicar un reconeixement constitucional sinó una realitat”. “Som una pàtria petita i tranquil·la però capaç de rebel·lar-se quan se la nega. Sabem qui som i d'on venim”, ha dit el president, que ha parafrasejat el discurs de Pau Casals a l'ONU i ha afirmat que la Generalitat contemporània recull “l'anhel històric autogovern, pau i justícia.

Montilla ha assegurat “respectar i exigir que es respecti marc el constitucional espanyol” i ha afirmat que la Generalitat és l'eina de la cohesió social i territorial del país. Ha fet referència a la immigració i, assegurant que Catalunya “és una terra d'acollida i no de conquesta”, ha remarcat que els immigrants han fet seva la reivindicació de més autogovern pel país “perquè saben que suposarà una major qualitat pels seus fills”.

Montilla, per qui “a Catalunya democràcia equival a autogovern”, la Generalitat ha estat la connexió entre els períodes de llibertat, com entre la República i el moment actual, una continuïtat que li aporta “legitimitat institucional” i durant el qual el Govern ha fet seu l'esperit d'autogovern dels catalans “manifestat de forma tossuda”.

L'acte solemne s'ha tancat amb la Grand Chapelle que, acompanyada de l'Orfeó La Lira de Sant Andreu, dirigit per Carles Grébol, ha interpretat l'himne nacional.