Aquesta setmana toca.....

1) Portar la càmara de
fotografiar / filmar

2) Quan et trobis un Guardia
Civil o qualsevol funcionari q no parli català Documentau

3) Envia’ns la foto/vídeo amb
Lloc, Data i la descripció fets

Anem a construir una Galeria de Casos

"QUE TE CALLES CUANDO YO HABLE"

Un policia fa callar un ciutadà per parlar català

Els fets van ocòrrer a Sant Feliu ( a la imatge la Prefectura Superior de Barcelona)

Un ciutadà ha denunciat en el seu bloc, El Correu.cat
,un cas de "discriminació lingüística i l'abús d'autoritat de la
polícia espanyola (que no nacional), concretament a la comissaria del
carrer Carreretes -Sant Feliut de Llobregat-. En faig un resum ràpid:
una amiga va anar a renovar-se el document d'identitat i el poli de
l'entrada no l'entenia en català. Va decidir tornar en un altre moment,
m'ho va comentar i vam buscar legislació que ens emparés. La llei de
l'Estatut bàsic de l'empleat públic estableix en l'article 54.11 que
els empleats públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua
en que ho sol·liciti sempre que sigui oficial al territori. Amb la llei
a la mà tornem a la comissaria. De nou, molt difícil, prepotència i
riotes per part d'algun agent. El de l'entrada ens assegura, rient, que
no té cap obligació d'entendre el català i que som a Espanya. Parlem
amb el secretari de la comissaria, que ens reconeix també les seves
dificultats lingüístiques, i ens comença a alçar el to de veu. La meva
amiga demana un full de reclamacions i li dóna. Jo en demano un altre,
i me'l nega. Em diu que si tinc qualsevol queixa, que ho afegeixi al
seu full. Li faig entendre que som dues persones diferents. No hi ha
manera".

El ciutadà ha explicat que va decidir "tornar al cap de cinc minuts i
sol, amb l'objectiu de demanar i omplir una reclamació, tant per
discriminació lingüística com pel tracte rebut. Però passo per casa i
agafo la gravadora. Aquí teniu el resultat. La primera frase del
secretari de la comissaria, per si no se sent prou bé, diu "No té voy a
dar la hoja de reclamaciones por qué no", la resta recorda la
prepotència del rei envers Chávez. Si no se sent bé des de l'aplicació
de més avall, també podeu sentir-ho aquí".

A l'esmentat àudio -que es pot escoltar al final de la notícia- se sent
una conversa entre dues persones, una de les quals li diu a l'altre que
"tu has venido a acompañar a esta señora porque quiere presentar una
reclamación, si quieres presentar una reclamación la presentas en el
papel", a més d'acusar-lo d'"acto de provocación" i deixar-li clar que
"cállate, estoy hablando yo". "Que te calles cuando yo hablo", li
reitera a crits, quan el seu interlocutor intenta intervenir, a més de
recomanar-li "tu aprendes educación y te callas". Es aleshores quan
l'altre l'acusa de ser "una mica maleducat" i és ràpidament replicat
amb un "el maleducado eres tú, ya te puedes ir". "Y si vuelves a entrar
te denunciaré por una falta de orden público", l'adverteix, a més
d'enviar-lo "para abajo", quan l'interlocutor li expressa el desig de
"presentar una reclamación".

SEGONS CONSTA EN LA RECLAMACIÓ

"No me da la gana hablar en catalán, estamos en España"

Acusen a un polícia de "tracte vexatori"

En el text de la reclamació que l'amiga del ciutadà va presentar a la
comissaria de policia de Sant Feliu de Llobregat, a la que ha tingut
accés e-noticies, s'explica que "el dia 14 de desembre del 2007 vaig
adreçar-me a la comissaria de policia de Sant Feliu de Llobregar per a
renovar-me el carnet d'identitat. Un cop dintre, vaig veure que havia
estat reformada. Continuava havent, això sí, el despatx entrant a mà
dreta amb el policia, que segons sembla, fa les funcions de porter, en
el sentit que tota persona que hi entra ha de dir el que ve a fer i en
funció d'això t'indica on has d'anar o el que has de fer.

L'amiga, que a diferència del ciutadà que l'acompanyava sí que va poder
presentar la reclamació, segueix explicant que "quan jo vaig demanar-li
l'horari d'atenció al públic, aquest senyor em va donar a entendre que
no m'entenia i que no parlava català. Jo li vaig respondre que jo, per
la meva part tenia problemes per expressar-me bé en castellà, per tant
em va enviar cap a dins, dient que "Adentro alguien habrá que hable
catalán". No cal dir, que evidentment, tot ho deia en castellà. En
veure l'hora que era (12.10) i la gent que tenia per davant, vaig
decidir tornar un altre dia. Això sí, vaig marxar indignada i
al·lucinada pel fet que a l'any 2007 encara et trobes amb comissaries
que no parlen català. Necessitava aportar un full o document on constés
els drets i deures dels ciutadadans i els dels cossos policials per
fonamentar la meva disconformitat amb la situació viscuda uns minuts
abans".

"Així va ser com vaig tornar acompanyada per un amic. A l'entrada es va
repetir la mateixa operació, amb la diferència que ara érem dos. Vam
demanar el full de reclamacions, ens va preguntar el per què, i quan
nosaltres li vam respondre i li vam demanar el seu nom, nomès va
respondre quan el meu company li va demanar en castellà "Ahora sí",
volguent dir: "Ara parles com jo vull". Dos Santos és el seu nom. A mi,
sorpresa encara que una persona rebent o atenent el públic no
l'entengués si era en la llengua pròpia de Catalunya, em va respondre
que no sabia l'idioma perquè "no me da la gana" i "porque estamos en
España". Prèviament, i en veure que nosaltres li parlavem en català, va
dir "Eskarrik asko", en to pejoratiu", afegeix.

"Finalment va aparèixer el seu cap, el secretari, al que vam explicar
el que passava. Hem de dir que aquest senyor -anomenat Rubio-, tenia
realment problemes per entendre'ns, cosa que ell més d'una vegada
reconeixia: "Estoy haciendo un gran esfuerzo para entenderles". Nomès
faltava això: o sigui, el cap d'una comissaria amb problemes per
entendre persones catalanoparlants. Què vol dir això? Doncs que
evidentment la llengua catalana, ni l'han estudiada ni la utilitzen ni
l'escolten, i això últim és el pitjor perquè no la volen escoltar:
obliguen la persona a saber la llengua que ells volen escoltar,
discriminant d'aquesta manera un dels drets fonamentals del ciutadà".

En el text de reclamació també constata que "encara avui no me'n sé
avenir, amb frases com aquestes del Sr. Rubio: "No estoy obligado a
saber catalán" o "Hay policias que llevan 15 dias, el Sr. Dos Santos
'sólo' un año". Ens està dient aquest senyor que en un any no és pot
parlar una llengua romànica com el català? Evidentment no estava
d'acord amb nosaltres quan li dèiem que era el seu deure conèixer la
llengua del territori en el que vivia i treballava, i el remetíem a la
llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que
estableix, en l'article 54.11, que els empleats públics han de garantir
l'atenció al ciutadà en la llengua en què ho sol·liciti sempre que
sigui oficial al territori i, així mateix, l'article 95.2.b) del mateix
text legal disposa que és una falta molt greu tota actuació que
comporti discriminació per raó de llengua, entre d'altres".

"En lloc d'això, ens recordava que allà hi havien funcionaris que el
parlaven. Cosa que nosaltres no posàvem en dubte; segur que hi ha
persones molt competents, que a més a més, el parlen sense cap
problema. No es tracta d'aixó; la qüestió és que avui en dia, en ple
segle XXI, ens trobem en situacions com aquestes que ens recorden
èpoques passades", afegeix, a més de remarcar que "amb la nostra queixa
volem fer constar l'actitud de prepotència de policies que estan al
servei dels ciutadans i que vulneren els drets d'aquests i els deures
d'ells mateixos".

"Dret del ciutadà és ser atès en el seu idioma, tenint en compte, a més
a més, que és el propi del territori. I això vol dir que aquest deure
és, per tant, un deure del funcionari públic de l'Estat, i això inclou
no només els funcionaris que estan tramitant documents i passaports,
sinó també els policies, independentment de la tasca o funció que
tinguin assignada. Aquí no serveix el dir "No, sí aquí puede ser
atendida en catalán". Però es que, senyors, si el policia de la porta
ni el parla, ni el vol parlar, ni fa el mínim esforç per entendre'l,
com ens podem entendre, així?", reivindica.

Finalment, el text de reclamació es pregunta "com es pot entendre que
treballant a Catalunya no entenguin ni parlin el català? Com es pot
entendre que diguin que com venen de Madrid no tenen per qùe parlar-lo
(ni entendre'l perquè... és clar, ja hi haurà funcionaris-opositors que
el parlin). El que no acceptem ni acceptarem és el tracte
discriminatori en el nostre propi país. És una qüestió de dignitat, no
podem ser tractats així, despectivament, vexatòriament, pel fet de
parlar català. No hi ha dret! Demanem i exigim resposta el més aviat
possible al respecte".